1961

L’11 de juliol de 1961, en plena dictadura, cinc empresaris funden Òmnium Cultural per continuar l'esforç catalanista de defensar i promoure la llengua i modernitzar la cultura catalana. Creen una associació amb l’objectiu d’aixoplugar les diferents accions de mecenatge cultural que es realitzen a Catalunya com a forma de resistència al règim franquista, que havia suprimit la presència del català en tots els àmbits de la vida pública.

1961

Després de vint anys de dictadura, els fundadors d’Òmnium (Lluís Carulla, Joan B. Cendrós, Pau Riera, Joan Vallvé i Fèlix Millet) entomen la feina d’evitar el procés de residualització i minorització de la llengua i la cultura que pretenia el règim.
“Calia passar del mecenatge d’uns pocs a la col·laboració econòmica de tots. Òmnium Cultural obria aquesta via.” - Fèlix Millet

1961

Des del 1961 fins a l’actualitat l’entitat ha tingut 10 presidents. Jordi Cuixart és el president actual des del 2015. Ha patit 3 anys i 8 mesos de presó per defensar els drets i les llibertats.

1963

Òmnium Cultural desperta ràpidament els recels de les autoritats franquistes. El 1963 clausuren la institució i en prohibeixen les activitats. Comencen quatre anys de clandestinitat durant els quals s’obre una delegació a París, Omnium Culturel.
El 1967, després d’un llarg camí judicial, s’aconsegueix l'autorització per reprendre l’activitat com a associació.

1968

Òmnium Cultural es reactiva. Es blinden els estatuts i es passa a l’acció: el mecenatge de les activitats existents es complementa amb campanyes pròpies i l’enfortiment institucional.
Un grup de delegades d’Òmnium a les escales del Palau Dalmases. Les delegades s’encarreguen de divulgar la feina d’Òmnium i aconseguir nous socis. Just després de la legalització de 1967, Òmnium compta amb 94 inscrits; el 1970, ja arriba als 7.148 socis.

1969

Òmnium Cultural recull i empara la feina del pedagog Joan Triadú. Es crea una xarxa d’ensenyament del català adreçada especialment a les zones on la llengua catalana és menys coneguda per anar esdevenint així vehicle de cohesió social. El nombre d’alumnes augmenta cada any.
1971: 10.000 alumnes
1974: 26.000 alumnes
1977: 180.000 alumnes

1970

La promoció de la llengua sempre ha format part de l’ADN d’Òmnium i es posen en marxa iniciatives per portar la cultura arreu del país. Una biblioteca mòbil recorre Catalunya, s’organitzen exposicions i es llança la campanya ‘Llegiu llibres en català’.
El bibliobús funcionava com una biblioteca ambulant i s’hi podien agafar prestats llibres i escoltar discos de música en català.

1972

Joan Triadú a la seu d’Òmnium, al Palau Dalmases, acompanyat de Salvador Espriu i Lluís Carulla el dia del veredicte del Premi d’Honor del 1972.
Imatge de l’any 1972 amb Joan Triadú, qui va participar en la gestació i organització del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, acompanyat de Lluís Carulla (fundador d’Òmnium) i de Salvador Espriu, guardonat amb la 4a edició del premi més prestigiós dels Països Catalans.

1974

El 1974, Joan Miró, qui ja era un consagrat artista internacional, crea un cartell especialment dedicat per a Òmnium Cultural i la difusió de la seva feina. Se’n fan cinc mil reproduccions que es poden comprar per col·laborar amb l’entitat. El nombre de socis continua creixent.